11.12.12

COL·LECCIÓ DE CARALLOTS



Una pistola en cada mano és una bona pel·lícula, distreta, que agradarà a molta gent. Actors i actrius de primera fila hispànica, diàlegs brillants, bona fotografia, Barcelona al cinema, i, sobretot, una col·lecció de xicots en crisi, homes en aquesta edat dels quaranta-cinc en amunt -o en avall- que no saben ben bé quin paper hi fan, a la vida.

Si la directora fos una dona em temo que la visió que tindríem d'aquestes petites històries seria molt diferent. Si les carallotes fossin elles ens sentiríem incòmodes i tot plegat traspuaria misogínia. Però haver estat el sexe menystingut durant segles té, en el present, certs avantatges com ara aquesta discriminació positiva present en contextos d'humor o ironia. 

Evidentment, resulta impossible no identificar les situacions que la pel·lícula mostra amb referències a persones poc o molt conegudes, al món hi ha de tot i més. Però les dones sofertes són tan intel·ligents, atractives i espavilades, a la pel·lícula, que fins i tot a una de les actrius, crec que a Watling, li vaig sentir comentar, somrient, en un programa de televisió sobre cinema: las mujeres no somos tan buenas, tampoco.

Després d'aquestes reflexions sobre rols i cinema he de dir que vaig passar una bona estona al cinema i que aquest mosaic de diàlegs en els quals els homes no tenen nom poseeix moltes virtuts cinematogràfiques, cada cosa al seu lloc. 

Tot plegat m'ha inspirat aquests versets i m'ha fet recordar aquella versió de Barbara, Els bufons, que Guillermina Motta cantava de forma magistral. Torna, Guillermina!!!


A CADA MÀ UNA PISTOLA/ O VAL MÉS ESTAR BEN SOLA

Un no té feina ni res
i la mare l'alimenta,
l'altre ha d'anar a cal psicòleg
i la vida me'l turmenta.

Un altre que va plantar
la seva pobra senyora
ara voldria tornar
i li diu que molt l'enyora.

A un li fa el salt la parella
i ell la segueix, neguitós,
s'ensopega amb el rival
que està passejant un gos.

Un és mig maltractador,
l'altre, amb cara d'innocent,
vol sucar amb una companya
i després dir-li 'bon vent'.

Un d'ells sembla que no trempa
com hauria de trempar
i que aquesta circumstància
la senyora ha d'aguantar.

Ja veieu com són els homes,
el panorama és galdós,
la cosa sempre es complica
quan a la vida són dos.

Com Guillermina cantava,
i malgrat tantes raons
alguna cosa els trobem:
són tan i tan rebufons!

                         Liuja Tascó



Amb ulls d'una mirada humida,
i amb mots que surten del seu cor
ells entren dins la nostra vida
per dur tendresa i dur-nos sort.

Ells ens expliquen la infantesa
quan seuen al nostre costat,
i jo no crec pas que menteixin
quan diuen: "M'has enamorat"

Ens fan seguit la garagara
i si et convé ens canten cançons
i d'altres coses fan encara,
però jo els trobo tan bufons.

Amb una ampla persistència
ens duen flors un cop al mes
i ens ofereixen una existència
que, diuen, no hi faltarà res.

Ells en parlen a cau d'orella
i troben bo el nostre menjar,
desprès feliços, s'endormisquen
i que és bonic el despertar.

Ens fan petons, però no ens coneixen,
riuen de les nostres cançons,
i molt sovint, com ens fereixen.
Però és igual, els trobo tan bufons.

Una dia encenen una pipa
que en un racó havien oblidat,
i descobreixen que ja els atipa
aquella gàbia que han triat.

Tots dos diem: "T'estimo encara"
però sabem que no és així,
i aquell senyor que diu no, ara
és el mateix que va dir sí.

Ja nomes cal obrir la porta
i deixar-nos de cançons.
La vida absurda tot s'ho emporta.
Quina llàstima, eren tan bufons.

A força de nits de silenci,
de dies grisos a ple sol
aconseguim que recomenci
l'antic costum de viure sol.

Fins que quan una menys ho espera
ells es presenten altre cop,
i amb veu que sembla ben sincera
diuen: "Com que passava a prop".

Una no diu ni una paraula
i mentre tornen les cançons
de nou caldrà parar la taula
perquè en el fons són tan bufons.

Amb ulls d'una mirada humida
i amb mots que surten del seu cor
ells tornen a la nostra vida
per dur um, per dur sort.

I encara que sabem què pensen
i com acaben les cançons
no hi fa pas res, tot recomença
i és que són tan bufons, bufons.


8 comentaris:

Ramon ha dit...

Quin comentari tant encertat sobre aquesta peli, i quin verset tan divertit i ajustat al guió i que bona la cançó que has penjat i el "torna Guillermina!!!". Bravo, Júlia. Precisament ahir al vespre vaig anar a veure la pel-lícula. Al sortir, la valoració que en vaig fer va ser molt semblant a la que tu comentes.

Allau ha dit...

Potser l'aniré a veure avui. Crec que coincidirem.

Júlia ha dit...

Ramon, és que a la Motta sempre se la va considerar una mica com una 'secundària tot terreny' i crec que no se li ha fet justícia.

M'alegro que t'agradin el comentari i la cançó.

Júlia ha dit...

Ja em diràs què et sembla, Allau.

Allau ha dit...

Júlia, estic escrivint l'apunt, però firmaria el teu (tot i que em veig incapaç de fer les teves crítiques rimades).

Júlia ha dit...

Allau, veig que aquesta vegada estem d'acord cinèfilament parlant.

Anònim ha dit...

Realment, no sé pas que hi veieu les dones en els homes.

No he vist la pel·lícula, així que deixaré comentaris més pertinents per a un altre dia.

Júlia ha dit...

Ja ho diu la cançó, Enric, són 'mignons', he, he.

La veritat és que, afortunadament, molts no responen als clixés de la peli, la veritat.